El massatge farà que el teu nadó dormi millor?

Massatge i son del nadó

És la pregunta que més em fan al taller, normalment amb una barreja d’esperança i d’esgotament. La resposta honesta és que sí, però no en allò que tu estàs pensant.

Hi ha dues coses que convé separar. El que gairebé totes les famílies creuen que fa el massatge, i el que es veu quan es mesura el son del nadó amb un electroencefalograma. No coincideixen.

I n’hi ha una tercera, que és la que de debò m’importa com a fisioterapeuta: l’efecte depèn de com ho facis.

Il·lustració: un nadó dorm de costat mentre unes mans li fan un massatge a l’esquena; a sobre seu, un cervell i ones de colors.
Imatge il·lustrativa.

El que creu gairebé tothom

El massatge infantil no és una moda recent. En un estudi amb 1.497 cuidadors de dos estats de l’Índia, el 93,8% feia massatges al seu nadó, i el 82% havia començat la primera setmana de vida.

L’interessant és què n’esperaven. Entre els beneficis percebuts i més repetits hi apareixien uns ossos més forts, un millor creixement i el son.

Aquesta creença és tan general que gairebé ningú no la qüestiona. I és justament la que es va posar a prova a Irlanda.


El que va veure l’electroencefalograma

A Cork, el centre de recerca INFANT va fer una cosa que gairebé ningú no havia fet: en lloc de preguntar a les mares si el seu nadó dormia millor, els van posar elèctrodes.

Van reclutar 182 nadons sans nascuts a terme. A la meitat els van assignar massatge rutinari fet pels pares; a l’altra meitat, no. Als quatre mesos van registrar el son de tots amb un electroencefalograma, i en van valorar el desenvolupament als 4 i als 18 mesos.

Sí que va canviar alguna cosa, i no és poca

Els nadons que rebien massatge van mostrar més potència en els fusos del son. Els fusos són descàrregues breus d’activitat elèctrica que apareixen quan el nadó dorm i que es fan servir com a marcador de maduració cerebral.

També van canviar la magnitud del senyal i la comunicació entre els dos hemisferis. Els autors ho resumeixen així: el massatge rutinari s’associa a canvis funcionals cerebrals distintius als quatre mesos.

I no va canviar res del que tu notes a la nit

No hi va haver diferències en la durada de les fases del son. Ni en el que trigaven a adormir-se. Ni en quant durava la migdiada. Ni en l’estructura del primer cicle de son.

Tampoc no hi va haver diferències en el desenvolupament, ni als quatre mesos ni als divuit.

Així doncs, la creença popular no és falsa, però va mal encaminada. El massatge deixa una empremta mesurable al cervell del teu nadó mentre dorm. El que no fa és allargar el son d’un nadó sa.


Llavors, què sí que millora?

Aquí hi ha la bona notícia, i és molt concreta.

Un assaig amb 123 famílies va comparar una rutina de son amb massatge amb la rutina de sempre, en nadons de 3 a 18 mesos. El que va millorar van ser els despertaments nocturns, tant del nadó com de la mare.

El que no va millorar va ser el temps que trigaven a adormir-se, la durada total del son ni el tram més llarg seguit. Els mateixos autors ho diuen sense embuts a les conclusions.

I hi ha una dada que pots comprovar tu mateixa aquesta setmana: en un altre estudi del mateix equip, amb 134 famílies, el canvi més ràpid es va produir les tres primeres nits.


Per què no és igual com ho facis

Aquesta és la part que gairebé mai no s’explica, i és la que més m’interessa.

Quan es revisa tota la recerca junta apareix un patró molt clar: el massatge gairebé mai no guanya sol. Guanya quan es fa amb la pressió adequada, acompanyat de contacte i dins d’una rutina. Això no s’improvisa.

La pressió té dosi

Una metaanàlisi amb 15 assaigs i 697 prematurs va comparar pressió moderada amb pressió lleugera. El guany de pes diari va ser de 5,60 g amb pressió moderada i d’1,08 g amb pressió lleugera.

Aquell estudi mesurava el pes, no el son. Però és la millor demostració que existeix que el massatge té dosi: acariciar per sobre no produeix el mateix efecte que un massatge ben fet. I trobar aquest punt, en un nadó que no et pot dir res, s’aprèn amb les mans.

El moment i la constància

En els estudis que van funcionar, el massatge no era una cosa que es fes de tant en tant. Formava part d’una seqüència fixa abans de dormir, repetida cada nit. Per això el canvi es veu tan aviat, i per això es perd si la rutina es trenca.

Un massatge mal fet no sol ser perillós. Però pot sobreestimular el teu nadó just quan vols el contrari, i aleshores la conclusió que t’emportes a casa és que «al meu fill el massatge no li va bé». Gairebé sempre no és el massatge: és la pressió, el moment o la lectura dels seus senyals.


Què pots esperar, de debò

Si algú et promet que amb el massatge el teu nadó dormirà tota la nit seguida, no t’està explicant el que diu l’evidència.

El que sí que pots esperar és això: que es desperti menys vegades, que el moment d’anar a dormir deixi de ser una batalla, i que ho notis en pocs dies. A això s’hi suma una cosa que no surt en cap promesa comercial: tu també dormiràs millor.

I hi ha la resta, el que l’electroencefalograma sí que va captar encara que tu no ho vegis. Deu minuts de contacte amb les teves mans, cada nit, deixen rastre en un cervell que s’està construint.

Aquí ningú no jutjarà com ho estàs fent. Si vols aprendre a fer-lo amb criteri, amb la pressió adequada i sabent llegir els senyals del teu nadó, això és exactament el que fem al taller de massatge infantil.


Properes dates del taller

Reserva la teva plaça per WhatsApp amb el botó de sota.

Dilluns 26 d’octubre i 2 de novembre

De 16:00 a 17:00 · Llevadonas (Sagrada Família, Barcelona)

Dilluns 14 i 21 de desembre

De 16:00 a 17:00 · Llevadonas (Sagrada Família, Barcelona)

Fonts

  • Ventura S, Mathieson SR, O’Sullivan MP, et al. Parent-led massage and sleep EEG for term-born infants: a randomized controlled parallel-group study. Developmental Medicine & Child Neurology, 2023. https://doi.org/10.1111/dmcn.15565
  • Rohmah I, Mukminin MA, Hasan F, et al. Comparative effects of nonpharmacological interventions on sleep-wake states among preterm infants in NICUs: a systematic review and network meta-analysis. Intensive & Critical Care Nursing, 2025. https://doi.org/10.1016/j.iccn.2025.104168
  • Belpınar A, Yayan EH, Özdemir A. The effect of massage and foot reflexology on sleep in newborns. Biological Research for Nursing, 2025. https://doi.org/10.1177/10998004251332911
  • Mindell JA, Lee CI, Leichman ES, Rotella KN. Massage-based bedtime routine: impact on sleep and mood in infants and mothers. Sleep Medicine, 2017. https://doi.org/10.1016/j.sleep.2017.09.010
  • Mindell JA, Leichman ES, Lee C, Williamson AA, Walters RM. Implementation of a nightly bedtime routine: how quickly do things improve? Infant Behavior & Development, 2017. https://doi.org/10.1016/j.infbeh.2017.09.013
  • Lu LC, Lan SH, Hsieh YP, et al. Massage therapy for weight gain in preterm neonates: a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Complementary Therapies in Clinical Practice, 2020. https://doi.org/10.1016/j.ctcp.2020.101168
  • Owais S, Chow CHT, Furtado M, Frey BN, Van Lieshout RJ. Non-pharmacological interventions for improving postpartum maternal sleep: a systematic review and meta-analysis. Sleep Medicine Reviews, 2018. https://doi.org/10.1016/j.smrv.2018.01.005
  • Chaturvedi S, Randive B, Pathak A, et al. Prevalence and perceptions of infant massage in India. BMC Pediatrics, 2020. https://doi.org/10.1186/s12887-020-02416-y

La informació d’aquesta pàgina és orientativa i no substitueix una valoració professional individualitzada.

Reservar plaça per WhatsApp